Ben perfumats

Mentre em vaig llegint el llibre m'arriben les olors que desprenen les lletres que hi ha impreses. Fins i tot puc arribar a sentir fàstic o agrat de totes elles. La seua lectura m'enganxa molt, potser massa. En pocs dies m'acabo el llibre i m'ha agradat tant que necessito veure la pel·lícula ràpidament.

Diuen, com és normal, que les pelis són més fluixes que els llibres. No és d'estranyar, en un llibre un s'explaia i en una pel·lícula s'ha d'anar per feina. La peli ha quedat llarga, dues hores i una mica més. Tan se val, no se'n fa.

Com ja m'havia passat amb el llibre, quan la veig arribo a sentir les olors que despren la pantalla. Sembla estrany i ho és. Mai m'havia succeït però tinc aquesta sensació. La banda sonora hi ajuda. Quan s'acaba la pel·lícula no puc parar d'olorar per tot arreu. Quina obsessió! Crec que he de descansar de tant perfum, n'estic embriagat.

A l'arribar a casa afegeixo una nova cosa a la carta als Reis: un perfum. 

[@more@]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s