Anem millorant

Tot i que la primera setmana va estar molt be, cada dia anem millorant. Evidentment tambe hi ha dies de tot, i no sempre un esta super alegre pero continuo dient que l’he encertada.

El cap de setmana va ser esplendid. Vam decidir d’anar a Galway i de pas a visitar els cliffs de Moher. Vam sortir despres de dinar diumenge amb un autocar i al cap de 3 hores i quart, si si 3h i 1/4, vam arribar. El primer que vam fer va ser anar a l’alberg a deixar les coses. Em va encantar. Era un alberg on hi havia una cuina a l’estil america on tothom es podia fer alla el menjar. A part l’ambient era super juvenil i s’hi estava molt a gust. Lo bo va ser quan vam decidir fer truites de patata. Primer, un grup de cuina, van comencar a batre ous i tallar patates pero diguem-ne que a l’hora de fer la truita no se’ls hi va quallar i va quedar un “huevo revuelto” mes remenat que ou. Total, que un d’ells em va ensenyar una paelleta mini i vam tenir la geinal idea de fer mini truites de patata individuals! Doncs aixi va ser! Em vaig dedicar a fer una truita individual per a cadascu i vam poder salvar una mica el sopar. Haurieu d’haver vist els cares dels altres ocupants de l’alberg…

Aquella mateixa nit vam anar a un pub tradicional irlandes. Hi havia una banda xulissima que tocaven musica en directe. Tocaven exits de la decada pasada i va estar molt be! Com no, no faltaven els irlandesos amb la seua Guiness negra. A mes vam  aprofitar per fer-nos fotos pel pub. si, si fotos. No se que ens passa, si es per la febre actual que hi ha per les cameres digitals o que pero a la minima ens estem fent fotos. De fet crec que ja en portem tantes a tants llocs i maneres diferents que podriem fer un book individual de cadascu.

I al mati seguent, de ruta en autocar. En realitat no deixava de ser una ruta al mes estil incerso pero va tenir el seu encant. Vam llogar un autocar que ens va dur per tota la costa oest d’Irlanda. El conductor era forca xerraire i ens ho explicava tot amb moltes ganes; que l’entenguessim era una altra historia. El millor moment del trajecte va ser quan vam arribar als tipics penya-segats de Moher. Es una zona on hi ha unes ventades impressionants. De fet gairebe no podiem ni parlar, caminar, ni respirar del vent que feia. Mai havia tingutn la sensacio d’estar a punt de volar pels aires d’un paissatge impressionant amb unes onades que xocaven a les roques fascinants.

I m’agradaria acabar el boc d’avui explicant una anecdota. Divendres passat vam sortir< altrament dit, vam coneixer la nit irlandesa. La valoracio que en faig es bastant positiva. I dic bastant perque hi va haver una cosa que no em va agradar. Tots nosalres voliem entrar a un pub i ens vam adonar que nomes entrava la gent de Dublin. Els altres, guiris (nosaltres), ens feien entrar per una altra porta i pagar la magnifica quantitat de 13€. Total, que no voliem. I el que vaig fer va ser una prova. Vaig voler entrar per la porta dels irlandesos i, sorprenentmetn o no tan, em va deixar passar perque creien que era un mes! Que fort! Pero clar jo estava a dins i tots a fora. vaig sorir a buscar un per una ls companys i no va funcionar. Jo entrava, i de fet una altra que tambe sembla d’aqui entravem, i els altres es quedaven al carrer.

 Fins aqui el meu diari de viatge. Diguem-li aixi. Records a tots i esteu convidats/des a deixar comentaris!

JORDI

[@more@]

3 pensaments sobre “Anem millorant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s