Milers d’11s somriures guanyadors

S’ha llevat amb la mateixa il·lusió dels darrers quatre anys, i amb aquest ja en van cinc. Prepara la motxilla on la samarreta blanca (l’ 11 guanyador i el seu nom no hi falten) i al cap de poc ja ho té tot a punt per quan a les 17.14 les campanes de La Seu Vella donguin el tret de sortida. Avui serà prop de casa i no es podia perdre de cap manera celebrar la Diada prop dels seus: dels que venen de més a prop, amics i familiars i dels que venen de més lluny, el poble unit que l’acompanya amb un sol crit, el de llibertat. Propers i llunyans, avui més units que mai, a punt de contruir la república somiada. 

Però aquest cop un neguit constant l’ha acompanyat al llarg de la Diada. Hi haurà prou gent? Les sensacions dels darrers dies semblaven que estiguéssim cansats, que el “punt” ja fos “i final” però, com ja era d’esperar, perquè som així i així continuarem sent fins que tinguem complert el nostre somni, hem tornat a respondre sortint al carrer al so d’un únic batec constant en cinc punts del país: Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona. Finalment, el neguit s’ha transformat en satisfacció.

N’hi ha que no ho veuen, n’hi ha que no ho volen veure, però els que hi érem, hi som i hi continuarem sent fins que calgui som conscients del que hem viscut al costat dels nostres, del nostre poble. Un poble que ha bategat junt, al mateix compàs, sense pausa i amb escolta. Sota el sol (sobretot els de Lleida amb qui ha aguantat estoicament) que donava llum per la construcció de la república o sota l’ombra (poca en el nostre cas) que donava aire i respir a fer les coses amb seny i a poc a poc com ens agrada i defineix als catalans.

S’ha trobat amb amics, familiars, veïns i  alguna que altra personalitat política;  tots ells i totes elles amb un gran punt de somriure, d’il·lusió, d’esperança, amb un gran punt groc de milers d’onzes guanyadors. Uns guanyadors que units amb tot el país han celebrat escoltant el toc de campanes de La Seu Vella, escoltant  el manifest, bategant de punt en punt, de ciutat en ciutat fins arribar a bategar tots junts per després cantar Els Segadors i acabar ballant en aquesta gran festa.

Ara ja es tard, se’n va dormir content, il·lusionat i esperançat del dia que l’ha acompanyat. S’ha llevat d’hora i marxa a dormir també d’hora somiant i satisfet que l’endemà el poble se’n sortirà. 

img_3762

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s