Arxiu de la categoria: General

Gràcies Pràctiques 1!

Probablement de les presentacions del conte més simbòliques que he fet mai.

El dijous 21 de maig vaig tornar a l’Escola Pràctiques 1 de Lleida per poder explicar el conte que vam escriure i dibuixar 96 nens i nenes. I precisament aquest va ser un dels llocs des d’on el vam fer, concretament 14 els nens i nenes que feien l’activitat de teatre amb mi que anàven des dels 8 als 12 anys.

Vaig estar amb les classes de 1r i 2n i com no, vam acabar estenent els nostres millors desitjos perquè la Lluna en tingues cura. Quin munt de preguntes que tenien i com m’agradava de respondre-les!

Gràcies Pràctiques 1 (i en concret a la mestra Pilar) per tornar-me a obrir les portes de l’escola i poder explicar als alumnes de cicle inicial aquest projecte tan bonic que vam fer des d’aquí.

London 2019

Sí, hi he tornat. Malgrat alguns anys costi sempre intento complir amb la petita promesa que em vaig fer a mi mateix de viatjar almenys un cop l’any a Londres. Cada cop que visito aquesta ciutat em dóna noves dosis d’energia per tal de seguir endavant i continuar creient en la meva feina, en el meu dia a dia que uneix passió, creativitat i constància dins del teatre. I és aquí, a Londres, on se’m contagien novament noves dosis d’il·lusió, perseverança per continuar creient i seguint en la meva feina.

Per molts cops que hi vagi mai em deixa de sorprendre. Aquest cop vaig descobrir nous teatres, el Queen Elizabeth’s Hall i l’exposició a la Tate Gallery.

The play that goes wrong (teatre)

En tenia moltes ganes. Ja eren moltes les amistats que m’havien recomanat anar-la a veure. Aquesta obra que va tot el malament que podria anar i més, està creada pels grans Mischief Theatre. Riure sense parar, situacions controlades des del descontrol i sempre amb la sensació que no pot anar res més pitjor. Imperdible comèdia.

Waitress (teatre musical)

Què dir d’un musical que no en tenia ni idea de què anava i en vaig sortir encantat. Dels seus personatges, del seu talent, de les seves situacions però sobretot de les seves cançons. Mai hauria pensat que amb farina, ous, llet i molt talent es podrian crear espectacles amb una musicalitat, coreografies i interpretacions dolces però sense ser empalagoses amb la correcta mesura.

Showstopper! (musical improvisat)

Són molt bons, molt grans, per no dir que descobrir-los per primer cop ha estat com rebre una classe esdevenint el grup per mi una escola. Comença amb l’arribada del director buscant un nou musical per agradar al seu productor. Ho aconseguiran? Necessitaran l’ajuda del públic per suggerir temàtiques i títols pel que hauria de ser el nou musical improvisat del dia. Gairebé dues hores creant un musical improvisat a partir de les suggerències del públic i les propostes de quatre musicals (antics i nous) per tal de poder seguir la melodia de les seves cançons i afegint-ni solos, veus i petites coreografies en alguns dels moments. Com diuen en el seu vídeo promocional: absolutely amazing.

The best of John Williams (concert)

La London Concert Orchestra amb l’Anthony Inglis com a director, un autèntic showman, van interpretar les BSO més conegudes creades per John Williams. E.T, Star Wars, Harry Potter, Superman, Indiana Jones…van ser algunes de les peces que van interpretar i que van provocar bonics records aque ens van fer aixecar de la cadira més d’un cop.

A comedy about a bank robbery (teatre)

Havia quedat tan meravellat dels Mischief Theatre (The play that goes wrong) que havia d’aprofitar la visita i veure la comèdia que des de fa temps tenen a Picadilly Circus. I sí és una gran comèdia en tota regla. Ritme trepidant, personatges còmics el més estripats possibles, i una proposta que en un principi sembla poc sorprenent però que a mesura que avança les propostes són més i millors. Sens dubte per passar una molt bona estona.

 

 

 

130 gràcies, Escola d’Almenar

Surto de l’escola d’Almenar molt emocionat. Emocionat d’haver compartit “La nena que volia ser la Lluna” amb els 130 alumnes de tercer, quart, cinquè i sisè de l’escola que s’havien llegit el conte i amb qui hem pogut compartir preguntes, respostes i curiositats.

Moltes gràcies alumnes per explicar-me com heu viscut la lectura del llibre.

Moltes gràcies escola d’Almenar per convidar-me i llegir-ho a classe amb els/les alumnes.

Moltes gràcies Emili Bujaraloz per fer-ho possible.

 

Carta d’agraïment al grup de joves

JOVES,

Moltes gràcies:

per la vostra entrega,
sinceritat,
generositat,
valentia,
veritat,
senzillesa i puresa en provar;
per l’escolta i l’empatia entre el grup,
per ser atrevits/des,
per preguntar-vos/-nos coses amb i sense resposta,
per fer-vos/-nos entendre;
per fer poesia a escena i comunicar tant amb, a vegades, tan poc,
per saber-nos aturar en el temps i aprendre a fluir amb ell,
per gaudir i inspirar-se amb el mural de Bansky, la música de David Bowie i el poema de Walt Whitman
(també, per crear-ne de nous)
per les vostres ganes d’aprendre i no desestimar cap opció,
per saber escollir i guardar per més endavant,
i per aprendre i continuar aprenent junts/es a crear a través del teatre.

Ser com sóc?
Sou únics, sou úniques i heu estat magnífics..

Jordi, el vostre professor.
30 de gener de 2018

 

Fotografies (Maria Torres)