Arxiu de la categoria: Pensaments i il·lusions

…que em passen pel cap.

Fer teatre

Ara fa 11 dies vaig tornar a experimentar una sensació que feia dos anys que no havia pogut experimentar: la de fer teatre. A l'octubre vaig tornar a l'Aula per a fer un taller d'interpretació on cada divendres ens trobaríem un grup de gent amant del teatre per assajar el que arribaria a ser El somni d'una nit d'estiu.

 Recordo el primer dia quan vaig incorporar-me al grup. Ells ja es coneixien, portaven dos sessions i jo encara no n'estava gaire convençut; això d'incorporar-me a grups que ja han començat sempre m'ha fet cosa. Però setmana rera setmana ens anavem coneixent més i poc a poc anavem treballant el nostre personatge, Lisandre en el meu cas.

He de reconèixer que el dia que se'm va donar el paper no me'l vaig agafar amb moltes ganes. De fet, volia fer de qualsevol menys d'enamorat però el fet de només ser dos nois al grup així ho va decidir. I feta ja l'obra i recordant tots els assajos he d'agraïr a la directora que se'm donés aquest paper.

He de dir que he après molt en aquest taller i en tots els que he anat fent. I amb el que realment em quedo és amb la sensació de fer teatre. Aquella que no té paraules per ser explicada però que t'omple tan quan falten pocs minuts per alçar-se el teló (encara que no en tinguis com era el cas) i començar una obra que t'estimes tan i tan. Una obra on aniràs entrant i sortint i passant el que ha de ser una molt bona estona amb el públic, pel públic i, no ho oblidem, per tu. Si un no fa teatre per disfrutar i ho disfruta de veritat el públic crec que tampoc ho farà.

[@more@]

Comiat a la ràdio

Us deixo el comiat a la ràdio després de set anys. Va ser al juny però mai és tard per recordar moments com aquell. 

Comiat

[@more@]

Ràdio en directe

Ja hi tornem a ser. Un any més (el tercer) tornaré a ser a la plaça sant Joan de Lleida per fer una programació especial de ràdio dins del Solidàrium 2007. Aquesta mostra d’entitats solidàries de Lleida ens demana cada any que fem programes des de la carpa entrevistant ONGD’s, convidats d’altres països, tractem els objectius del mil·leni (enguany de la salut)…

No us negaré que estic força nerviós. No fa ni 24h que tinc informació de la gent que he d’entrevistar aquest cap de setmana  i no sé pas com ho faré! Vull ser optimista, pensar que en puc sortir i que, de fet, en total són gairebé 3h de ràdio que seran molt divertides i que les disfrutaré. Espero!

Així és que ja ho sabeu. Si voleu venir hi seré avui dissabte de 11:00 a 11:20 i de 17:00 a 18:00 i demà diumenge de 12:00 a 13:00 i de 17:00 a 17:30. Ja us contaré!

[@more@]

Tot a punt

Amb el portàtil sota les meues mans, les dues guies d’Irlanda i Dublin a la meua dreta i el full amb les dades de la meua host family és senyal que el dia s’acosta. Ja estic preparat per una nova aventura. Demà a les 11 del matí volo a Dublin. Hi seré tres setmanes, aquesta és la idea, i hi aniré a fer un curs d’anglès que espero em serveixi per a millorar l’idioma. A més aprofitaré per fer de voluntari en un festival e teatre que he trobat i de conèixer el país d’Irlanda que (ho confeso) primer no em cridava gaire l’atenció i ara cada cop  més.

Estic nerviós, no ho negaré, i també una mica assustat ja que no sé com anirà. Però  el que si que sé és que ho vull aprofitar; i apofitar minut a minut, sense perdre el temps en un país on tot és desconegut per a mi.

A partir de demà us escriuré des d’un altre lloc, lluny de casa. Esperem, però, que allà dalt també m’ho arribi a sentir.  Fins aviat.

[@more@]