Arxiu de la categoria: Vivències que tinc

…i que provoquen que les hagi d’explicar.

London 2019

Sí, hi he tornat. Malgrat alguns anys costi sempre intento complir amb la petita promesa que em vaig fer a mi mateix de viatjar almenys un cop l’any a Londres. Cada cop que visito aquesta ciutat em dóna noves dosis d’energia per tal de seguir endavant i continuar creient en la meva feina, en el meu dia a dia que uneix passió, creativitat i constància dins del teatre. I és aquí, a Londres, on se’m contagien novament noves dosis d’il·lusió, perseverança per continuar creient i seguint en la meva feina.

Per molts cops que hi vagi mai em deixa de sorprendre. Aquest cop vaig descobrir nous teatres, el Queen Elizabeth’s Hall i l’exposició a la Tate Gallery.

The play that goes wrong (teatre)

En tenia moltes ganes. Ja eren moltes les amistats que m’havien recomanat anar-la a veure. Aquesta obra que va tot el malament que podria anar i més, està creada pels grans Mischief Theatre. Riure sense parar, situacions controlades des del descontrol i sempre amb la sensació que no pot anar res més pitjor. Imperdible comèdia.

Waitress (teatre musical)

Què dir d’un musical que no en tenia ni idea de què anava i en vaig sortir encantat. Dels seus personatges, del seu talent, de les seves situacions però sobretot de les seves cançons. Mai hauria pensat que amb farina, ous, llet i molt talent es podrian crear espectacles amb una musicalitat, coreografies i interpretacions dolces però sense ser empalagoses amb la correcta mesura.

Showstopper! (musical improvisat)

Són molt bons, molt grans, per no dir que descobrir-los per primer cop ha estat com rebre una classe esdevenint el grup per mi una escola. Comença amb l’arribada del director buscant un nou musical per agradar al seu productor. Ho aconseguiran? Necessitaran l’ajuda del públic per suggerir temàtiques i títols pel que hauria de ser el nou musical improvisat del dia. Gairebé dues hores creant un musical improvisat a partir de les suggerències del públic i les propostes de quatre musicals (antics i nous) per tal de poder seguir la melodia de les seves cançons i afegint-ni solos, veus i petites coreografies en alguns dels moments. Com diuen en el seu vídeo promocional: absolutely amazing.

The best of John Williams (concert)

La London Concert Orchestra amb l’Anthony Inglis com a director, un autèntic showman, van interpretar les BSO més conegudes creades per John Williams. E.T, Star Wars, Harry Potter, Superman, Indiana Jones…van ser algunes de les peces que van interpretar i que van provocar bonics records aque ens van fer aixecar de la cadira més d’un cop.

A comedy about a bank robbery (teatre)

Havia quedat tan meravellat dels Mischief Theatre (The play that goes wrong) que havia d’aprofitar la visita i veure la comèdia que des de fa temps tenen a Picadilly Circus. I sí és una gran comèdia en tota regla. Ritme trepidant, personatges còmics el més estripats possibles, i una proposta que en un principi sembla poc sorprenent però que a mesura que avança les propostes són més i millors. Sens dubte per passar una molt bona estona.

 

 

 

Gestohlene Kindheit

Fa una setmana vaig tenir l’oportunitat de visitar el camp de concentració de Sachsenhausen, proper a Berlin. Fins ara, n’havia sentit a parlar des de la distància al col·legi i l’institut, n’havia vist pel·lícules on en sortien o fullejat algun llibre però mai havia tingut l’oportunitat de trepitjar-ne cap. 

Visitar un camp de concentració (diferent al d’un d’extermini) et deixa amb una sensació estranya, et remou per dins i alhora et provoca un sentiment de ràbia al pensar que tot allò, tota aquella crueltat que s’hi cometia ho hem permès (i ho continuem permetent) la raça humana. És per això que m’enfadava, tot se’m regirava i no podia entendre el perquè hi havia visitants que es volien fer fotos amb els tancats plens de filferros punxencs als costat del mur del camp. Respecte, per favor.

Fent la visita em va venir a la ment un bon record de l’abril del 2013, “Gestohlene Kindheit”, una obra de teatre inspirada amb “El noi del pijama de ratlles” de John Boyne que vaig preparar amb nens i nenes de 10 i 11 anys a l’Aula de Teatre de Lleida. La sinopsi n’era aquesta:

Una filferrada separa els nens i nenes jueus d’un camp de concentració amb unes nenes alemanyes de ciutat. Gràcies al fum negre de les xemeneies d’ Auschwitz les nenes descobreixen la filferrada despertant la seva curiositat per saber quina vida s’hi amaga a l’altra banda.

Crec que és important parlar i treballar aquests temes de la nostra història amb els més petits. En el meu cas va ser un procés magnífic amb els nens i les nenes, coneixent entre tots el perquè d’aquells camps tot endinsant-nos en la vida d’aquells infants que malauradament van tenir una infància robada sent forçats en anar a aquests camps espantosos. Us deixo amb un recull d’imatges del que va ser aquell espectacle, un dels que en tinc més bon i emotiu record.

fotos: angopalleida

 

Premis Literaris Alcarràs 2017

Arriben amb il·lusió, qui sap si seran ells o elles els guanyadors/es dels Premis Literaris 2017 de la vila d’Alcarràs. Des de l’escenari puc copsar les seves cares, la seva mirada inquieta i les cadires es remouen entre els més petits i petites tot esperant el gran moment.

Ja arriba: coneixem qui són els guanyadors/es. Els de categoria infantil pugen a l’escenari a recollir el premi i els convido a llegir el seu relat sorprenent. Els joves i adults, a compartir una mica el perquè d’aquella petita història guanyadora.

Hi ha hagut un gran participació tan en petits com en grans, fet que ens convida a tots i a totes a continuar cuidant de la cultura i estimar-la. I, si no fos el cas, a continuar-ho fent perquè malgrat els impediments mai defalleixi.

Gràcies, Ajuntament d’Alcarràs per convidar-me a participar conduint acte. Un plaer.

Salut i llibres.

Enllaç notícia Ajuntament d’Almacelles

Amb la guanyadora 12è PREMI NARRACIÓ CURTA

Pastorets fan figa

El passat 30 de gener el grup Lo Treato d’Alguaire va presentar “Els Pastorets fan figa”, una adaptació lliure que vaig escriure i dirigir a partir del clàssic de Lluís Millà. Durant dues hores el públic va poder gaudir d’aquesta adaptació que anava entre el clàssic i tocs més moderns com els dimonis vestits de motards entrant amb motos, l’àngel en patinet i una boda al so de Like a prayer. Tot , amb la fantàstica col·laboració posant les seves veus cantant en directe de la Coral Ginestell.

Moltes gràcies al grup de teatre i les cantants de la coral i la seva directora Anna Borrego per tot el vostre treball, dedicació i sobretot il·lusió per tirar endavant aquest projecte plegats. De ben segur que se’ns queda un bon record digne de ser repetit. Fins aviat.

El grup de teatre

Vídeo post funció realitzat per Marc Inglés

Fotos fetes per Jordi La-Rosa

Anem a la Vila del Llibre

La nena que volia ser la Lluna va tenir el passat diumenge 23 d’octubre una nova parada, aquest cop a Cervera, per participar dins dels actes de la Vila del Llibre, una iniciativa de la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya.

Va ser una presentació especial que va comptar amb la lectura de nens i nenes del Grup  Colònies Guàrdia Lada, un grup on hi sóc des de 1995 quan hi anava de nen i ja em vaig quedar de monitor i actualment de director.

La presentació la vam fer tot seguit de l’espectacle d’El petit príncep gran coincidència ja que el llibre inclou una petita cita d’Antoine de Saint Exupéry.

Els nens són els únics que saben què busquen

Us deixo amb l’enllaç de l’entrevista que em van fer per parlar de com havia anat aquest projecte escrit, com molt bé van titular “a 200 mans”

Escriure a 200 mans

Taller de teatre social a Aina

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de participar a la trobada de monitors i monitores de la FEMN (Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria) a Aina, Canillo (Andorra). Han estat dos dies de retrobada amb companys de formació dels cursos de monitors/es i directors/es als quals havia donat sessions i on he tingut també l’oportunitat de compartir experiències amb d’altres centres d’Esplai del territori Urgell. El Felip, La Maria i l’Andrea de colònies Guàrdia Lada també hi han estat representant el nostre grup.

Setmanes abans se’m va oferir l’oportunitat de fer un taller amb un grup de monis participants de la trobada per al diumenge al matí. Vaig optar per fer una sessió de teatre social (teatre de l’oprimit/da). Les experiències passades amb joves em van animar a provar-ho amb monis en actiu en diferents esplais amb diferents realitats socials a nivell de nens, nenes i famílies.

Cada cop crec més en aquesta eina de transformació social: fer arribar el teatre i les tècniques de dramatització per tal de modificar, si pot ser un poc, allò que no ens acaba d’agradar de la nostra societat. Tenia ganes de difondre-la als qui s’havien interessat pel taller i que en les tres hores que durava agafessin una idea d’aquesta poderosa eina de transformació social i animar-los a utilitzar-la en els seus centres.

Va ser fantàstic. Primer vaig dedicar la sessió a una petita introducció al teatre social, més concretament al teatre dels oprimits i les oprimides iniciat per Augusto Boal al Brasil el 1971. Un cop feta la introduccio vam fer uns exercicis d’escalfament d’escolta i entesa de grup per després acabar iniciant-nos en la conscienciació dels oprimits i les oprimides amb la hipnosi colombiana. Amb tota aquesta base feta vam poder treballar una mica amb tècniques de teatre imatge. Com seria una imatge d’educació? I de família? I de lleure? Vam crear les nostres propostes i compartíem les diferents lectures que hi trobàvem.

Per acabar, cada grup d’Esplai va poder crear una petita peça de teatre fòrum a partir d’una situació d’opressió que hagués tingut lloc i haguessin experimentat. Van sortir tres propostes molt interessants: deixar a banda un nen per part d’un grupet atès que menjava diferent; un cas de desautorització des d’Intendència a l’equip de monitors/es amb preferència a alguns infants i un cas de bullying per tenir al·lèrgia al colorant. Vam poder iniciar un interessant totes tres propostes. Llàstima que sempre ens falta més temps per debatre i compartir propostes i diferents visions.

Celebro que, com alguns vau comentar en acabar, hagueu trobat útil aquesta eina i la pugueu utilitzar en els vostres centres.

Gràcies per compartir el mati amb tant d’interès i creure en un món millor. Aquesta eina qui sap si pot fer una primera passa.

Parlo a la Lluna

La nit de Lluna plena del passat mes d’agost, els nens i nenes de les colònies Guàrdia Lada van aprendre i cantar  “Parlo a la Lluna”, una adaptació lliure de la cançó de Bruno Mars “Talking to the moon” que vaig escriure i que la fantàstica i talentosa cantant Anna Borrego va interpretar amb tots ells i elles.

Avui,  nit de Lluna plena de setembre la comparteixo amb tots i totes vosaltres.

Que la Lluna sempre estigui al nostre costat.