Arxiu de la categoria: Vivències que tinc

…i que provoquen que les hagi d’explicar.

Gestohlene Kindheit

Fa una setmana vaig tenir l’oportunitat de visitar el camp de concentració de Sachsenhausen, proper a Berlin. Fins ara, n’havia sentit a parlar des de la distància al col·legi i l’institut, n’havia vist pel·lícules on en sortien o fullejat algun llibre però mai havia tingut l’oportunitat de trepitjar-ne cap. 

Visitar un camp de concentració (diferent al d’un d’extermini) et deixa amb una sensació estranya, et remou per dins i alhora et provoca un sentiment de ràbia al pensar que tot allò, tota aquella crueltat que s’hi cometia ho hem permès (i ho continuem permetent) la raça humana. És per això que m’enfadava, tot se’m regirava i no podia entendre el perquè hi havia visitants que es volien fer fotos amb els tancats plens de filferros punxencs als costat del mur del camp. Respecte, per favor.

Fent la visita em va venir a la ment un bon record de l’abril del 2013, “Gestohlene Kindheit”, una obra de teatre inspirada amb “El noi del pijama de ratlles” de John Boyne que vaig preparar amb nens i nenes de 10 i 11 anys a l’Aula de Teatre de Lleida. La sinopsi n’era aquesta:

Una filferrada separa els nens i nenes jueus d’un camp de concentració amb unes nenes alemanyes de ciutat. Gràcies al fum negre de les xemeneies d’ Auschwitz les nenes descobreixen la filferrada despertant la seva curiositat per saber quina vida s’hi amaga a l’altra banda.

Crec que és important parlar i treballar aquests temes de la nostra història amb els més petits. En el meu cas va ser un procés magnífic amb els nens i les nenes, coneixent entre tots el perquè d’aquells camps tot endinsant-nos en la vida d’aquells infants que malauradament van tenir una infància robada sent forçats en anar a aquests camps espantosos. Us deixo amb un recull d’imatges del que va ser aquell espectacle, un dels que en tinc més bon i emotiu record.

fotos: angopalleida

 

Anuncis

Premis Literaris Alcarràs 2017

Arriben amb il·lusió, qui sap si seran ells o elles els guanyadors/es dels Premis Literaris 2017 de la vila d’Alcarràs. Des de l’escenari puc copsar les seves cares, la seva mirada inquieta i les cadires es remouen entre els més petits i petites tot esperant el gran moment.

Ja arriba: coneixem qui són els guanyadors/es. Els de categoria infantil pugen a l’escenari a recollir el premi i els convido a llegir el seu relat sorprenent. Els joves i adults, a compartir una mica el perquè d’aquella petita història guanyadora.

Hi ha hagut un gran participació tan en petits com en grans, fet que ens convida a tots i a totes a continuar cuidant de la cultura i estimar-la. I, si no fos el cas, a continuar-ho fent perquè malgrat els impediments mai defalleixi.

Gràcies, Ajuntament d’Alcarràs per convidar-me a participar conduint acte. Un plaer.

Salut i llibres.

Enllaç notícia Ajuntament d’Almacelles

Amb la guanyadora 12è PREMI NARRACIÓ CURTA

Pastorets fan figa

El passat 30 de gener el grup Lo Treato d’Alguaire va presentar “Els Pastorets fan figa”, una adaptació lliure que vaig escriure i dirigir a partir del clàssic de Lluís Millà. Durant dues hores el públic va poder gaudir d’aquesta adaptació que anava entre el clàssic i tocs més moderns com els dimonis vestits de motards entrant amb motos, l’àngel en patinet i una boda al so de Like a prayer. Tot , amb la fantàstica col·laboració posant les seves veus cantant en directe de la Coral Ginestell.

Moltes gràcies al grup de teatre i les cantants de la coral i la seva directora Anna Borrego per tot el vostre treball, dedicació i sobretot il·lusió per tirar endavant aquest projecte plegats. De ben segur que se’ns queda un bon record digne de ser repetit. Fins aviat.

El grup de teatre

Vídeo post funció realitzat per Marc Inglés

Fotos fetes per Jordi La-Rosa

Anem a la Vila del Llibre

La nena que volia ser la Lluna va tenir el passat diumenge 23 d’octubre una nova parada, aquest cop a Cervera, per participar dins dels actes de la Vila del Llibre, una iniciativa de la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya.

Va ser una presentació especial que va comptar amb la lectura de nens i nenes del Grup  Colònies Guàrdia Lada, un grup on hi sóc des de 1995 quan hi anava de nen i ja em vaig quedar de monitor i actualment de director.

La presentació la vam fer tot seguit de l’espectacle d’El petit príncep gran coincidència ja que el llibre inclou una petita cita d’Antoine de Saint Exupéry.

Els nens són els únics que saben què busquen

Us deixo amb l’enllaç de l’entrevista que em van fer per parlar de com havia anat aquest projecte escrit, com molt bé van titular “a 200 mans”

Escriure a 200 mans

Taller de teatre social a Aina

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de participar a la trobada de monitors i monitores de la FEMN (Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria) a Aina, Canillo (Andorra). Han estat dos dies de retrobada amb companys de formació dels cursos de monitors/es i directors/es als quals havia donat sessions i on he tingut també l’oportunitat de compartir experiències amb d’altres centres d’Esplai del territori Urgell. El Felip, La Maria i l’Andrea de colònies Guàrdia Lada també hi han estat representant el nostre grup.

Setmanes abans se’m va oferir l’oportunitat de fer un taller amb un grup de monis participants de la trobada per al diumenge al matí. Vaig optar per fer una sessió de teatre social (teatre de l’oprimit/da). Les experiències passades amb joves em van animar a provar-ho amb monis en actiu en diferents esplais amb diferents realitats socials a nivell de nens, nenes i famílies.

Cada cop crec més en aquesta eina de transformació social: fer arribar el teatre i les tècniques de dramatització per tal de modificar, si pot ser un poc, allò que no ens acaba d’agradar de la nostra societat. Tenia ganes de difondre-la als qui s’havien interessat pel taller i que en les tres hores que durava agafessin una idea d’aquesta poderosa eina de transformació social i animar-los a utilitzar-la en els seus centres.

Va ser fantàstic. Primer vaig dedicar la sessió a una petita introducció al teatre social, més concretament al teatre dels oprimits i les oprimides iniciat per Augusto Boal al Brasil el 1971. Un cop feta la introduccio vam fer uns exercicis d’escalfament d’escolta i entesa de grup per després acabar iniciant-nos en la conscienciació dels oprimits i les oprimides amb la hipnosi colombiana. Amb tota aquesta base feta vam poder treballar una mica amb tècniques de teatre imatge. Com seria una imatge d’educació? I de família? I de lleure? Vam crear les nostres propostes i compartíem les diferents lectures que hi trobàvem.

Per acabar, cada grup d’Esplai va poder crear una petita peça de teatre fòrum a partir d’una situació d’opressió que hagués tingut lloc i haguessin experimentat. Van sortir tres propostes molt interessants: deixar a banda un nen per part d’un grupet atès que menjava diferent; un cas de desautorització des d’Intendència a l’equip de monitors/es amb preferència a alguns infants i un cas de bullying per tenir al·lèrgia al colorant. Vam poder iniciar un interessant totes tres propostes. Llàstima que sempre ens falta més temps per debatre i compartir propostes i diferents visions.

Celebro que, com alguns vau comentar en acabar, hagueu trobat útil aquesta eina i la pugueu utilitzar en els vostres centres.

Gràcies per compartir el mati amb tant d’interès i creure en un món millor. Aquesta eina qui sap si pot fer una primera passa.

Parlo a la Lluna

La nit de Lluna plena del passat mes d’agost, els nens i nenes de les colònies Guàrdia Lada van aprendre i cantar  “Parlo a la Lluna”, una adaptació lliure de la cançó de Bruno Mars “Talking to the moon” que vaig escriure i que la fantàstica i talentosa cantant Anna Borrego va interpretar amb tots ells i elles.

Avui,  nit de Lluna plena de setembre la comparteixo amb tots i totes vosaltres.

Que la Lluna sempre estigui al nostre costat.

Ple d’emocions

Un any més han acabat les colònies i una setmana més tard encara em venen records; uns records plens d’emocions.

La nostra estimada canalla que hem vist crèixer des de fa anys, les han estat esperant un any, just des del dia que van acabar les anteriors. Un cop més arriben amb les motxilles plenes d’il·lusió i energia per uns deu dies que es presenten plens de rialles i bons moments. Aquest any, a més, la meitat dels nens i nenes arriben per primer cop i s’incorporen en aquesta petita gran família que som a la Guàrdia Lada. Nous i veterans es troben.

Els monis també repetim. Continuem i ressistim els més veterans (des de 1995 en el meu cas quan hi venia de nen) i també aquells i aquelles que poc a poc s’han incorporat a l’equip per intentar que Colònies segueixin, no es perdin i assegurin i vetllin per un bon relleu.

I com cada any, em quedo amb pinzellades de records plens d’emocions:

  • el repte de tenir un grup amb rècord d’infants a la Guàrdia Lada
  • que la gran majoria siguin nous/noves
  • (i que dos d’aquests siguin, per fi, el cosí i la fillola)
  • que els nous/noves s’emocionin com el primer dia d’aquells que ja són veterans
  • que els veterans es continuin emocionant como si fossin les primeres colònies
  • unes colònies que ens regalen cada dia nous horaris
  • uns horaris que ens porten experiències del que farem i ens endurem a la motxilla
  • la motxilla que s’endurà el Magí amb l’àlbum que li hem preparat del Projecte Nepal
  • el Projecte Nepal amb el que dia a dia hem pensat i hem treballat per establir aquest bonic enllaç Guàrdia Lada-Nepal
  • pensar en què els infants del Nepal ens escoltin i rebin amb la mateixa il·lusió i ganes de lleure que els hem enviat des de la Guàrdia Lada
  • la importància de l’aquí i ara en activitats per endinsar-nos en nosaltres mateixos a travès, aquest cop, de La nena que volia ser la Lluna i la seva cançó Parlo a la Lluna
  • la Lluna plena que ens va acompanyar en la lectura d’aquest conte al voltant de la seva llum
  • la llum que ens regalen els estels cada nit
  • la cançó, Himne de colònies que aquest any ens convidava a estar plens d’emocions
  • plens d’emocions vives pels qui és el seu darrer any,
  • plens d’emocions vives que ens desperten els qui  ja van acabar i ens venen a visitar
  • llàgrimes d’emoció que s’escapen al veure l’abraçada que li fan les teus cosins als seus pares i àvies
  • emocions d’alegria, tristesa, por, fàstic i, fins i tot, ira al veure que un cop més, les colònies han acabat

Nens, nenes, mossèn, monis, personal  la casa i famílies: un plaer haver estat aquests deu dies al vostre costat.

Fins aviat,

Jordi