Arxiu d'etiquetes: teatresocial

Teatre social amb els mediadors/es del Torrevicens

Treballar amb teatre social amb un nou grup sempre esdevé un nou repte. Mai saps cap a on anirà ni amb qui ho treballaràs i aquestes dues incògnites  sempre esdevenen el principi d’un camí amb un neguit força encoratjador.

El primer dia ens vam conèixer amb els/les alumnes de mediació de 4t d’ESO de l’institut Torrevicens de Lleida interessats en conèixer nous camins per tal de trobar ponts de diàleg entre aquells/es alumnes que han estat partícips d’algun conflicte a l’aula, l’institut o fora. Gràcies a la confiança que m’havia donat la seva coordinadora pedagògica tenia ganes de donar-los una nova eina que partia del teatre de l’oprimit/da.

IMG_7725

Grup de mediadors/es

La meva sorpresa va ser la gran quantitat de nois i noies que tenia per treballar. Normalment ho he fet amb un grup més reduït però la situació que se’m planejava i la bona voluntat que el grup semblava indicar ho plantejava com un bon repte a assolir gratament. Així és que després d’uns quants exercicis per trencar el gel i començar a entrar en situació per prendre consciència de quins són els agents que actuen en una situació de TO (teatre oprimit) ens vam dividir en dos grups per treballar situacions que mostressin un conflicte latent o que hagués passat o pogués tornar a passar a l’institut.

En pocs minuts cada grup el va tenir decidit: una situació de parella on el noi enganya la noia amb una altra i una situació de parella heterosexual on el noi utilitza la noia com auto-engany ja que ell descobreix que és homosexual i ho confia a la seva millor amiga.

Totes dues situacions els hi havien passat directament o indirectament i com que veia que tenien ganes de treballar-les ens hi vam posar de seguida. El primer que vam fer va ser explicar la situació amb cinc imatges: en la primera vam presentar cadascun dels personatges que intervenien, en la segona els desitjos que tenien opressor/a i oprimit/da, en la tercera on hi hauria el desencadenant del conflicte, en la quarta el conflicte en sí mateix i en la cinquena que concloia la situació de manera no resolutiva.

Els dos propers dies els vam tenir per pensar en els diàlegs i aprofundir en la situació pensant més en la raó de les seves accions. Això sí, no caient en teatralitzacions exagerades i sempre portant-ho cap al nostre terreny per tal que el públic es sentís propera la situació, és a dir, utilitzant el nostre llenguatge.

És un fet que van fer molt bona feina i que vaig treballar molt a gust amb aquest alumnat. Van saber com enfocar cadascuna de les situacions, les van anar treballant i defensant sense complexes i davant de tot van mostrar una seguretat i unes ganes de transmetre als seus companys/es de l’institut una nova manera d’entendre’s i d’obrir camins. I tot (crec) gràcies al fet que allò que mostraven els movia per dintre.

IMG_7728

Situació 1

I així ho van fer. Vam tenir l’ocasió de mostrar les dues situacions que havíem preparat a l’alumnat de segon d’ESO i tots i totes ens vam adonar que l’experiència mostrant-ho en cada classe per separat esdevenia única. En les sessions buscàvem un fòrum, una trobada entre actors/ius (alumnes mediadors) i espectactors/ius (alumnes de les classes) on cada grup trobava nous camins a seguir segons la conducta dels personatges que estaven a escena. Buscàvem un diàleg sobre l’acció. No n’hi havia prou en parlar des de la cadira sinó que aquell/a que tenia ganes d’intervenir ho feia posant-se en la pell dels personatges tornant a agafar la “peça” a partir d’aquella situació on li hauria agradat veure un altre tipus de conducta. I sí, no semblava fàcil que aconseguíssim que sortís públic a participar però degut a l’empatia i la seguretat en la feina que demostraven el grup de mediadors/es van transmetre una seguretat i creença amb el que feien que va ser senzill que molts/es dels seus companys/es d’institut es posessin en la pell dels protagonistes.

Amb una sessió d’uns 50 minuts no sabem què haurem aconseguit. Tan debò, però, si tan sols per una estona hem pogut empatitzar amb la situació i adonar-nos del què fem i el què podríem fer en determinades situacions. De voluntaris a participar en l’acció de la història en van haver pocs pel temps que vam tenir però n’estic convençut que molts d’ells/es per no dir tot el grup van pensar en algun moment en com poder canviar aquelles situacions que no ens agraden només en un petit gest, una acció o iniciant una conversa. Tan debò aquells pensaments es convertissin en accions reals.

Mediadors/es del Torrevicens, moltes gràcies per obrir-vos i donar tant de vosaltres  Pilar, moltes gràcies per confiar en el meu treball en teatre social basat en TO    professors i alumnes, gràcies en fer-vos partíceps

Fins aviat i seguim treballant per canviar allò que no ens agrada.

IMG_7730

Anuncis

Taller de teatre social a Aina

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de participar a la trobada de monitors i monitores de la FEMN (Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria) a Aina, Canillo (Andorra). Han estat dos dies de retrobada amb companys de formació dels cursos de monitors/es i directors/es als quals havia donat sessions i on he tingut també l’oportunitat de compartir experiències amb d’altres centres d’Esplai del territori Urgell. El Felip, La Maria i l’Andrea de colònies Guàrdia Lada també hi han estat representant el nostre grup.

Setmanes abans se’m va oferir l’oportunitat de fer un taller amb un grup de monis participants de la trobada per al diumenge al matí. Vaig optar per fer una sessió de teatre social (teatre de l’oprimit/da). Les experiències passades amb joves em van animar a provar-ho amb monis en actiu en diferents esplais amb diferents realitats socials a nivell de nens, nenes i famílies.

Cada cop crec més en aquesta eina de transformació social: fer arribar el teatre i les tècniques de dramatització per tal de modificar, si pot ser un poc, allò que no ens acaba d’agradar de la nostra societat. Tenia ganes de difondre-la als qui s’havien interessat pel taller i que en les tres hores que durava agafessin una idea d’aquesta poderosa eina de transformació social i animar-los a utilitzar-la en els seus centres.

Va ser fantàstic. Primer vaig dedicar la sessió a una petita introducció al teatre social, més concretament al teatre dels oprimits i les oprimides iniciat per Augusto Boal al Brasil el 1971. Un cop feta la introduccio vam fer uns exercicis d’escalfament d’escolta i entesa de grup per després acabar iniciant-nos en la conscienciació dels oprimits i les oprimides amb la hipnosi colombiana. Amb tota aquesta base feta vam poder treballar una mica amb tècniques de teatre imatge. Com seria una imatge d’educació? I de família? I de lleure? Vam crear les nostres propostes i compartíem les diferents lectures que hi trobàvem.

Per acabar, cada grup d’Esplai va poder crear una petita peça de teatre fòrum a partir d’una situació d’opressió que hagués tingut lloc i haguessin experimentat. Van sortir tres propostes molt interessants: deixar a banda un nen per part d’un grupet atès que menjava diferent; un cas de desautorització des d’Intendència a l’equip de monitors/es amb preferència a alguns infants i un cas de bullying per tenir al·lèrgia al colorant. Vam poder iniciar un interessant totes tres propostes. Llàstima que sempre ens falta més temps per debatre i compartir propostes i diferents visions.

Celebro que, com alguns vau comentar en acabar, hagueu trobat útil aquesta eina i la pugueu utilitzar en els vostres centres.

Gràcies per compartir el mati amb tant d’interès i creure en un món millor. Aquesta eina qui sap si pot fer una primera passa.

Experiències de teatre fòrum a l’institut (2)

El dia de la representació final havia arribat. Tots i totes en teníem ganes de mostrar el treball que havíem fet. El grup era exemplar, havia treballat moltíssim i s’ho havien agafat amb moltes ganes i il·lusió. Realment va ser gratificant treballar amb ells i elles i n’estava convençut que el matí de representacions seria un èxit.

Teníem pel davant un matí amb tres representacions, aquella era la prova de foc. Primer vindria un grup de primer d’ESO, després un grup de 3r i després un de 2n. Ja els vaig avisar que cada grup seria molt diferent, el que calia era respondre de forma natural i segons el que faria el nostre personatge.

El teatre dels oprimits i oprimides es va crear per establir ponts de diàleg entre la societat davant d’injustícies latents,

ara el que havíem de fer era defensar la problemàtica que havíem escollit (assetjament escolar) i restar oberts a les propostes que pogués fer el públic.

Així és que, després dels últims consells vam començar amb les representacions seguint el següent esquema: presentació del que havien vingut a veure, joc introductòri entre actors/actrius i espectactors/espectactrius, visionat de la peça de teatre i fòrum al voltant de la peça.

El moment de la representació en tots tres grups va ser exemplar.

Era molt curiós veure com reaccionava el públic i alguns dels professors que estaven inquiets per veure que l’alumnat parlava, cosa que no em preocupava gens. En el moment de la representació el grup de teatre juntament amb la professora que va col·laborar  van estar exemplars. Van defensar-ho molt i molt bé i prova ho és la manera en què van estar atents el públic. Com comentava alguns parlaven, però no de temes externs a la peça sinó de temes que veien que es tractaven i els eren propers. Això ho havia d’aprofitar al fòrum. Ara sí que era la prova de foc, ens tiràvem a la piscina!

Un cop vista la peça vaig preguntar a l’alumnat i professorat què havíem vist (s’entèn? quina és la problemàtica? hi ha algú que pateix? més d’una persona?). Les respostes van arribar ràpidament i vam establir torns de mà alçada. La prova de foc estava superada, participació màxima!. Molts d’ells i elles tenien ganes de parlar i de mostrar alguns camins de diàleg. Durant uns quaranta minuts vam estar fent substitucions d’alguns dels personatges  que el públic creia que no actuaven de forma correcta. “Jo crec que ho hauria de fer diferent…”, dèien des del públic.

“D’acord, em dones la mà si us plau i vens a oferir la teva proposta?”,

després d’un segons de dubte venien a l’espai de representació (al mateix nivell que el públic) i es posaven en la pell del personatge que ells o elles volien tot actuant com si fóssin aquella persona.

Llàstima que en tots tres grups l’estona se’ns va fer molt curta. No hi va haver temps per poder escoltar o veure totes les propostes, tot i això agafem-ho per la part positiva, si n’hi havia tantes era perquè la temàtica que s’estava tractant els era prou propera i interessant per parlar-ne.

Per acabar només deixar el pas del temps. Tenim previst de repetir l’experiència amb més alumnat i trobo rellevant de dir que  l’obra de teatre fòrum que vam representar es va fer un dia però es va repetint cada dia en els insittuts d’una forma o d’una altra.

Aquella era una representació que volia oferir nous ponts de diàleg; potser una primera guia en el seu dia a dia als instituts. Qui sap si allò va ser l’inici d’algun canvi.

 

Experiències de teatre fòrum a l’institut (1)teatr

Fa uns mesos l’Institut Terres de Ponent de Mollerussa em va fer l’encàrrec d’anar a l’institut a representar juntament amb alguns companys un petit “role play” al voltant d’una problemàtica d’immigració per tal de fer-ne després un debat  per treballar amb la mediació. En aquest institut des de fa temps hi treballen i creien que la dramatització seria una bona eina . Després de parlar-ho amb la gent de “La Comunicativa CTO” (col·lectiu on formo part) vam considerar que seria interessant que fóssin els/les mateixos/es alumnes qui preparés una peça de teatre fòrum per ensenyar a la resta d’alumnat. Així és que els hi vam proposar i van accedir-hi.

L’institut va parlar amb el grup de mediadors d’ESO i els ho va comentar i durant dos dies, quatre hores, vam crear amb el grup una peça de teatre fòrum al voltant d’una problemàtica que estigués vigent a l’institut de la qual se’n sentissin partíceps i, per tant,els fos molt propera. Una vegada la tinguéssim

crearíem una peça de teatre curteta d’encara no quinze minuts, l’ensenyaríem a l’alumnat i després en faríem un fòrum obert on ens aventuraríem a veure si hi hauria participació.

N’estava convençut que així seria. El professorat estava una mica a l’expectativa del que podria passar ja que creia que potser no hi hauria una bona participació. Què passaria? Era una incògnita…

Així és que vam començar a treballar amb el teatre dels oprimits i oprimides d’Augusto Boal. Durant la primera hora vam estar fent uns exercicis per entendre què vol dir “oprimit/da”, “opressors/es” i acabar de definir els llaços que es poden establir entre els diferents personatges d’una peça d’aquestes caraterístiques. Vam jugar a inflar-nos com un globus (oprimit/da que cada cop va aguantant més i més) entre un altre bufa pel darrera (opressor/a), vam fer una hipnosis colombiana que consistia en estar en parelles i seguir amb la mirada el palmell de la mà de la nostra parella fins que vam començar a treballar amb les imatges. Amb el treball d’imatges vam anar explorant fins que va arribar el moment de decidir la temàtica de la nostra peça: assetjament escolar.

Ara ja la teníem i el que feia falta és veure com la treballaríem i com la posaríem a escena. Vam crear cinc imatges o altrament dit cinc moments claus de la peça representats en forma de foto. Van ser: presentació dels personatges a travès del Facebook on cadascú aniria agregant o no segons si era o no amic/ga seu/seva, situació a classe on es veien els desitjos de les noies que volien oprimir al noi, situació a classe on arriba la mestra i pel darrera els alumnes van fent comentaris, situació on la mestra no hi és i els alumnes tenen un cnflicte amb ell i, per últim, situació on la mestra arriba i l’oprimit és castigat.

Tot això ho vam anar treballant durant el següent dia fins que vam acabar de definir la peça que representaríem la setmana següent.

 

Curinga

Tenir el públic a dues passes de tu.
Estar entre aquest i els actors, companys de la companyia.
Sentir les emocions i sensacions que anem despertant al públic amb el visionat de les peces.
Ser capaç de canalitzar i de saber conduir tot el que el públic, d’una manera o altra, té ganes d’expressar.
Dominar el ritme de la situació d’un teatre fòrum.
Escoltar i atendre…

Aquestes són algunes de les fites i algunes de les capacitats que té un curinga o “joker” quan està conduint una sessió de teatre de l’oprimit i oprimida.

Fins ara encara no havia escrit al voltant de “La Comunicativa CTO” i el teatre de l’oprimit/da. Formo part d’aquesta companyia que ja té més d’un any de vida i fins ara no m’havia atrevit a ser aquesta figura en un fòrum. Tot i això, crec que és a partir d’ara i d’haver-ho fet que em dóna més ganes per tirar endavant aquest projecte i de poc a poc aprendre a saber captar encara més totes aquestes sensacions.

http://lacomunicativacto.blogspot.com